Al 1959 amb un escrit de l’ advocat LLuís Serrahima que va publicà a la revista Germinabit (Circular de la unió de l’ Escolania de Montserrat) amb el títol: “Ens calen cançons d’ara”, va aglutinar cantats i autors i després d’ un èxit multitudinari es va forma el grup: “Els Setze jutges”.
Dintre d’aquell grup hi havia cantats que obtindrien una fama molt destacable tant a Catalunya com fora de l’ àrea lingüística Catalana, com Raimon, Guillermina Motta, Maria Del Mar Bonet, LLuís Llach, Joan Manuel Serrat entre altres.
Un dels cantautors que més en va impactar va ser LLuís Llach i sobre tot la seva cançó L’ estaca, ja que en aquella època jo no vivia a Catalunya i no estava gaire identificada amb la cançó protesta, però quan vaig entendre la lletra i el significat que tenia em vaig adonar que havia viscut amb una zona tremendament conformista i també vaig entendre als meus peres quan parlaven de la repressió del franquisme.
LLuís Llach la va compondre l’ any 68 i va forma part de la nomenada revolució del Maig del 68, com era un text senzill i la música era de vals va passar totes les proves de la censura amb
l’ aprovació del governador civil de Barcelona, això va significar que podia gravar-se i cantar amb concerts, però el públic la va fer seva i va convertir-la en un cant revolucionari i en un símbol primer a Catalunya i després a la resta d’ Espanya, quan el públic la corejava a les manifestacions dels estudiants i dels obrers la censura, va adonar-se que s’ havien equivocat i va passar a ser una de les cançons mes prohibides d’ els anys 70, així con el cantautor LLuís Llach que van arribar a prohibir-lo perquè deien que “provocava amb la mirada”.
Dintre d’aquell grup hi havia cantats que obtindrien una fama molt destacable tant a Catalunya com fora de l’ àrea lingüística Catalana, com Raimon, Guillermina Motta, Maria Del Mar Bonet, LLuís Llach, Joan Manuel Serrat entre altres.
Un dels cantautors que més en va impactar va ser LLuís Llach i sobre tot la seva cançó L’ estaca, ja que en aquella època jo no vivia a Catalunya i no estava gaire identificada amb la cançó protesta, però quan vaig entendre la lletra i el significat que tenia em vaig adonar que havia viscut amb una zona tremendament conformista i també vaig entendre als meus peres quan parlaven de la repressió del franquisme.
LLuís Llach la va compondre l’ any 68 i va forma part de la nomenada revolució del Maig del 68, com era un text senzill i la música era de vals va passar totes les proves de la censura amb
l’ aprovació del governador civil de Barcelona, això va significar que podia gravar-se i cantar amb concerts, però el públic la va fer seva i va convertir-la en un cant revolucionari i en un símbol primer a Catalunya i després a la resta d’ Espanya, quan el públic la corejava a les manifestacions dels estudiants i dels obrers la censura, va adonar-se que s’ havien equivocat i va passar a ser una de les cançons mes prohibides d’ els anys 70, així con el cantautor LLuís Llach que van arribar a prohibir-lo perquè deien que “provocava amb la mirada”.
No obstant com la cançó havia arrelat molt bé a tota la població, es van fer moltes versions com rock, simfòniques i en altres idiomes. El sindicat polonès solidaritat va realitzar una traducció per adaptar-la com himne amb el títol de "Mury".
