Maria Mercè Marçal, va neix a Barcelona 13 de Novembre 1952 i va morí el 5 de Juliol de 1998, va ser poetessa, catedràtica de català, narradora, traductora i feminista, va firmar tota la seva obra escrita i publicada com Maria-Mercê Marçal. El poeta Pere Gimferrer la va definir com “ la millor dona poetessa que ha tingut la literatura Catalana a tota la historia”
Va passar la seva infantesa en un poblet de la província de Lleida Ivars d’Urgell de on és considerava originaria. Va estudiar batxillerat a Lleida i al 1969 es trasllada a Barcelona on es va llicenciat a l’ Universitat de Barcelona en Filologia Clàssica. Al 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch del que és va separar poc temps desprès, Com escriptora es va donar a conèixer amb el poemari Cau de llunes, i va guanyar al 1977 el premi Carles Riba de poesia. En aquesta època va començar la seva carrera al mon literari i polític . Als anys 80 el naixement de la seva filla Heura la va inspirar per escriure Sal oberta. D’aquesta mateixa època es Terra de Mai, en la qual va parla de homosexualitat femenina, silenciada fins llavores a la literatura catalana . També va destacà per la traducció de obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini, Anna Akhamàtova y Marina Tsvetàieva. Va morí als 45 anys com conseqüència d’ un càncer, va ser enterrada a Ivars d’Urgell.
La seva obra va ser musicada i cantada per molts i variats intèrprets de la cançó interessats per la seva obra.
Amb motiu del desè aniversari de la seva desaparició li van fer mols homenatges. Es va publicà un monogràfic de poemes musicats coordinat por Heura Marçal presidenta de la fundació Maria-Mercé Marçal i filla de la poetessa titulat catorze poemes catorze cançons
Els diferents poemes que conté el disc son:
1 - La lluna de Porcellana
2 - Frida
3 – El teu cos riu i riu
4- Tan petita
5- Covava l’ou de la mort blanca
6 – Cançó del bes sense port.
7 – A contra-llum a contra-llei
8 – Sóc culpable
9 – Foravilers
10 – Per tu retorno
11 – Cançó de bruixa cremada
12 – Cançó de pluja
13 – Corrandes de lluna
14 – Vint bales.
D’ aquets monogràfic hi ha un títol: per tu retorno que va ser musicat i cantar per Marina Rosell.
És el cant fet poesia a les arrels de on has nascut i has passar les primers anys de la teva vida, l’enyorança de els primers records dels quals en aquella època volies fugir i al cap dels anys has vist que no podies oblidar i que inevitablement forma part de tu i del teu entorn.
Per tu retorno
Per tu retorno d’un exili vell
com si tornés d’enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l’indret on la culpa es feia carn.
Retorno en tu, per tu, a l’espai cec
d’on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.
Per tu retorno d’un exili vell,
refugi contra tu, des d’on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans.
Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d’enlloc.
