Etiquetes

dimarts, 1 de desembre del 2009

Maria-Mercé Marçal


Maria Mercè Marçal, va neix a Barcelona 13 de Novembre 1952 i va morí el 5 de Juliol de 1998, va ser poetessa, catedràtica de català, narradora, traductora i feminista, va firmar tota la seva obra escrita i publicada com Maria-Mercê Marçal. El poeta Pere Gimferrer la va definir com “ la millor dona poetessa que ha tingut la literatura Catalana a tota la historia”
Va passar la seva infantesa en un poblet de la província de Lleida Ivars d’Urgell de on és considerava originaria. Va estudiar batxillerat a Lleida i al 1969 es trasllada a Barcelona on es va llicenciat a l’ Universitat de Barcelona en Filologia Clàssica. Al 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch del que és va separar poc temps desprès, Com escriptora es va donar a conèixer amb el poemari Cau de llunes, i va guanyar al 1977 el premi Carles Riba de poesia. En aquesta època va començar la seva carrera al mon literari i polític . Als anys 80 el naixement de la seva filla Heura la va inspirar per escriure Sal oberta. D’aquesta mateixa època es Terra de Mai, en la qual va parla de homosexualitat femenina, silenciada fins llavores a la literatura catalana . També va destacà per la traducció de obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini, Anna Akhamàtova y Marina Tsvetàieva. Va morí als 45 anys com conseqüència d’ un càncer, va ser enterrada a Ivars d’Urgell.
La seva obra va ser musicada i cantada per molts i variats intèrprets de la cançó interessats per la seva obra.
Amb motiu del desè aniversari de la seva desaparició li van fer mols homenatges. Es va publicà un monogràfic de poemes musicats coordinat por Heura Marçal presidenta de la fundació Maria-Mercé Marçal i filla de la poetessa titulat catorze poemes catorze cançons
Els diferents poemes que conté el disc son:
1 - La lluna de Porcellana
2 - Frida
3 – El teu cos riu i riu
4- Tan petita
5- Covava l’ou de la mort blanca
6 – Cançó del bes sense port.
7 – A contra-llum a contra-llei
8 – Sóc culpable
9 – Foravilers
10 – Per tu retorno
11 – Cançó de bruixa cremada
12 – Cançó de pluja
13 – Corrandes de lluna
14 – Vint bales.

D’ aquets monogràfic hi ha un títol: per tu retorno que va ser musicat i cantar per Marina Rosell.

És el cant fet poesia a les arrels de on has nascut i has passar les primers anys de la teva vida, l’enyorança de els primers records dels quals en aquella època volies fugir i al cap dels anys has vist que no podies oblidar i que inevitablement forma part de tu i del teu entorn.

Per tu retorno

Per tu retorno d’un exili vell
com si tornés d’enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l’indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l’espai cec
d’on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d’un exili vell,
refugi contra tu, des d’on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l’enyor, l’escanyall d’unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d’enlloc.

dilluns, 30 de novembre del 2009

dilluns, 2 de novembre del 2009

L'Estaca

dimarts, 27 d’octubre del 2009

NOVA CANÇÓ


Al 1959 amb un escrit de l’ advocat LLuís Serrahima que va publicà a la revista Germinabit (Circular de la unió de l’ Escolania de Montserrat) amb el títol: “Ens calen cançons d’ara”, va aglutinar cantats i autors i després d’ un èxit multitudinari es va forma el grup: “Els Setze jutges”.

Dintre d’aquell grup hi havia cantats que obtindrien una fama molt destacable tant a Catalunya com fora de l’ àrea lingüística Catalana, com Raimon, Guillermina Motta, Maria Del Mar Bonet, LLuís Llach, Joan Manuel Serrat entre altres.

Un dels cantautors que més en va impactar va ser LLuís Llach i sobre tot la seva cançó L’ estaca, ja que en aquella època jo no vivia a Catalunya i no estava gaire identificada amb la cançó protesta, però quan vaig entendre la lletra i el significat que tenia em vaig adonar que havia viscut amb una zona tremendament conformista i també vaig entendre als meus peres quan parlaven de la repressió del franquisme.

LLuís Llach la va compondre l’ any 68 i va forma part de la nomenada revolució del Maig del 68, com era un text senzill i la música era de vals va passar totes les proves de la censura amb
l’ aprovació del governador civil de Barcelona, això va significar que podia gravar-se i cantar amb concerts, però el públic la va fer seva i va convertir-la en un cant revolucionari i en un símbol primer a Catalunya i després a la resta d’ Espanya, quan el públic la corejava a les manifestacions dels estudiants i dels obrers la censura, va adonar-se que s’ havien equivocat i va passar a ser una de les cançons mes prohibides d’ els anys 70, així con el cantautor LLuís Llach que van arribar a prohibir-lo perquè deien que “provocava amb la mirada”.


No obstant com la cançó havia arrelat molt bé a tota la població, es van fer moltes versions com rock, simfòniques i en altres idiomes. El sindicat polonès solidaritat va realitzar una traducció per adaptar-la com himne amb el títol de "Mury".